Cartell de la festa.

He aparcat la moto i entro a la fira.

Me’n vaig a esmorzar.

Església parroquial dedicada al Sagrat Cor De Jesús.

Pa, cansalada viada, ous ferrats i vi per tothom: conviden els patrocinadors de la Fira.

Preparant la cansalada viada.

Fent els ous ferrats. Tenen bona pinta.

Hi ha una gentada fent cua per l’esmorzar.

Ja he esmorzat, començo la visita.

Vaig a visitar els animals de quatre potes.

Bonics cavalls.

Aquest em recorda al Cèsar, un cavall que vaig tenir.

Aquests també son força bonics.

Una bonica vista.

Aquest sembla que t’escolti.

El ponis i els més treballadors.

Ara toca la part de les parades.

Peces tradicionals de Catalunya.

Miniatures artesanes.

Quins pans!

Els complements pel pa.

Quina bona vista…

Coques de totes clases.

Ja torno a tenir gana.

A les fires mai falten els formatges.

Avui també celebren els 130 anys de l’arribada del tren.

Preparat per pujar al tren.

Al costat del vestit d’un diable de Sant Guim.

Repartint els ous.

Cua per recollir-los.

La peça estrella de la Fira.

Després d’esmorzar,  passejar i recollir els ous, vaig a buscar la moto,  marxo cap a Calaf a fer el piscolabis i a dinar a Verdú.

Itinerari: Verdú – Cervera – La Panadella – Sant Guim de Freixenet -Calaf – Sant Ramon – Verdú.

Recorregut: 95,700 quilòmetres.

Hi participen colles de diferents punts dels Països Catalans.

Ja he arribat a Balaguer. Vista del Sant Crist i el pont sobre el riu Segre .

Cartell de la Festa.

Comença la desfilada.

Aquest és de Maials.

Parella ballant.

El Rei, la Reina i el Sultà.

Continua la desfilada.

Parella de Pagesos.

Una altra parella.

Els de les Borges Blanques.

El Rei de Lliçà de Vall (Barcelonès).

El llop.

Els de Pradell de Sió.

Els de Fraga.

Animant la passejada.

El cuiner.

Altres reis.

Els de Pardinyes.

Els de Ripollet (Barcelonès).

Els de Vilanova de Bellpuig.

Aquesta està força contenta.

Una altra colla.

Aquest trobo que està molt ben fet.

Ja estan arribant a la plaça Mercadal.

Hi ha força gent.

Tots arriben ballant.

Els caps grossos.

Ballant a la plaça.

Una altra parella.

Els gegants de Balaguer.

Vista del riu Segre. Al fons, el Sant Crist.

Després de passejar  una bona estona, vaig a fer un piscolabis i torno cap a Verdú.

Itinerari:  Verdú – Balaguer – Verdú.

Recorregut:    79,400 quilòmetres.

Aquest lloc es troba a 502 metres d’altitud.   El nucli antic és el carrer que formava el clos.

Ja estic arribant.

Creu  de terme.

Portal d’entrada. Aquest lloc era clos i de nit es tancava.

Carrer principal.

Tot està força net.

Castell.

Vista de l’entrada del castell.

Lateral del castell.

Castell.

Plaça Major.

Continuo la passejada.

Vista del portal.

Detall del portal.

Interior de l’entrada.

Església parroquial dedicada a Sant Salvador.

Interior de l’església, acabada de reformar.

Antiga pica baptismal.

Vista del campanar des de l’exterior.

Magnífic parc, davant de l’entrada del poble.

Acabada la visita marxo cap a Guissona a fer un piscolabis i torno cap a Verdú.

Itinerari: Verdú – Cervera – Guissona – Massoteres – Guissona – Verdú.

Recorregut: 66.100 quilòmetres.

Avui he pensat d’anar al poble de Sant Privat d’en Bas, un lloc preciós i que em recorda els meus temps d’acampada.

Està situat a La Garrotxa (Girona) a 542 metres d’alçada, hi arribaré passant pel nou Túnel de Bracons.

Hi ha documents de l’any 904 que parlen d’aquest lloc.

Passat Bracons, agafo direcció Les Preses.

Abans d’arribar a Sant Privat.

Tot està molt cuidat.

Cartell  indicatiu.

El barri Nou.

Arribo a Sant Privat.

Aquesta petita vila era closa, amb dos portes d’entrada.

Casa gran, al fons l’església parroquial.

Vista de la casa.

Església parroquial de Sant Privat d’en Bas.

Segons els informants, això és un abeurador.

Vista de l’església.

Un bonic balcó.

Tot està molt net.

Vista del campanar i la porta del cementiri.

Aquest lloc té dos portes per entrar i sortir.

Vista de la plaça del poble.

Des de aquí es poden fer moltes excursions, hi ha llocs meravellosos.

Acabada la visita, vaig a comprar embotits a una botiga que està a la plaça i torno cap a Les Preses per fer el piscolabis. Després d’una estona torno cap a Verdú.

Itinerari: Verdú – Vic – Torelló – Les Preses -Sant Privat d’en Bas.

Recorregut: 296 quilòmetres.

Avui visitaré el Dolmen de Llobera. Es troba a 831 metres d’altitud.

Arribo a Biosca i agafo direcció a Solsona. Surto al Hostal Nou i vaig a fer un beure.

Estic al terme de Peracamps.

Església parroquial de Peracamps, dedicada a Santa Maria.

Després d’uns quants quilòmetres arribo al trencall que va fins al Dolmen.

Hi ha una barrera. Tinc que aparcar la moto, i continuo a peu.

Començo l’excursió.

És un indret força solitari.

Hi per ara tranquil-lísim. Espero que no surti cap bandoler.

Ja he arribat.

Te una antiguitat de 4.550 anys, segons el carboni 14.

A l’entrada, hi ha aquest full, explicant  tot el que fa referència al Dolmen.

Interior del Dolmen.

M’ha agradaria saber, com ho feien per fer aquestes construccions.

Després de estar un estona descansant, torno cap a l’aparcament.

Una masia força gran. Arribo al aparcament, encara no he vist a ningú.

Torno cap al Hostal Nou a fer un piscolabis i després cap a Verdú.

Itinerari: Verdú – Guissona – Biosca – Hostal Nou – Dolmen de Llober – Hostal Nou – Torà – Sant Ramon – Verdú.

Recorregut: 131,500 quilòmetres.

Poso en marxa la Venox i començo la excursió.

Ja he arribat a la cruïlla per entrar a Vinaixa.

Entrant al poble. Aquest lloc està edificat a 479 metres d’alçada.

Aparco la moto i començo la visita. Bonica plaça.

Una font original.

Casa de pedra.

Aquesta està en perill d’enfonsament.

Vaig cap al centre històric. Puc veure el campanar d’espadanya de l’església dedicada a Sant Joan Baptista.

Baixos de l’església.

Església parroquial dedicada a Sant Joan Baptista. Construïda a meitat del segle XIII.

Pujo cap a l’església.

Vista de l’església.

Creu de pedra.

Cartell informatiu.

Portal principal de l’església.

Vinaixa era una vila closa, des de aquest lloc es veu un dels dos portals d’accés.

Continuo la visita.

Beni-Aixa o Ibn’Aysa (Vinaixa) era un enclavament  de defensa àrab del segle VIII, pertanya al valiat de Siurana.

Portal de pedra.

Castell de Vinaixa, antic guistan àrab (segleVIII), amb honors de castell. El seu voltant es va edificar el poblat.

Commemoració del mil·lenari de Catalunya.

Continuo passejant.

Escales amb uns quants anys.

Aquest és l’altre portal d’entrada a la vila.

Casa que va pertanya al monestir de Poblet.

Segell de l’abat Copons.

Finestra de la casa del monestir de Poblet.

Carrer de les flors.

Sortint cap a l’església.

Portal de la plaça de l’església.

L’església parroquial dedicada a Sant Joan Baptista, amb el seu campanar d’espadanya, fou declarada monument històric artístic pel Ministeri de Cultura el dia 13 de juny de 1980.

Casa modernista.

Vista de costat. Acabada la visita vaig a fer un beure.

Encara es treu aigua per regar el hortet.

Estant al bar del poble, m’han dit que estaven fent la matança del porc, i que si sortia per la porta del darrera que dona al teatre, podria veure com ho fan.

La carn ja està preparada.

Començant a embotir.

Ja està sortint la llonganissa.

Ja tinc gana.

Una bona presentació.

Fent la cocció.

Tinc una punxada a l’estomac, de la gana que m’ha entrat.

Torno cap al bar per acabar la beguda i menjar alguna coseta. Desprès  torno cap a Verdú.

Itinerari: Verdú – Montblanc – L’ Espluga de Francolí – Vinaixa – Les Borges Blanques – Mollerussa – Verdú.

Recorregut: 116 quilòmetres

Avui he pensat anar a l’Estany de Sant Maurici, un lloc preciós que fa anys que no he visitat.

Vista des de la carretera, abans d’arribar a Espot.

Ja he arribat a Espot. Aquest poble està edificat a 1321 metres de alçada. És un lloc preciós.

Per anar al llac, cal passar el riu Escrita, per aquest bonic pont romànic anomenat de la Capella.

Arribo a l’aparcament anomenat Prat de Pierró, que està a 1640 metres d’alçada. Els únics que poden fer servir la pista per anar fins el llac, són els taxistes i els que tenen endoll.

Començo la passejada, avui m’ho he de prendre amb molta tranquil·litat. He de caminar 10 quilòmetres.

Ara entraré al bosc.

Camí del estany.

Un preciós avet.

Continuo pujant.

M’avancen fins i tot els nens.

Tot es meravellós.

I vaig pujant.

Vista del llac.

Ja he arribat a l’estany de Sant Maurici. Està a 1920 metres d’alçada.

És un lloc preciós.

Hi ha molta tranquil·litat.

Cavalls pasturant.

Fen amistats.

Ja ens hem fet amics.

He estat una estona descansant, ara torno cap a l’aparcament.

Continuo baixant.

Aigua fresca, just el que necessitava.

Estic cansadissim. Ja veig la meva Venox.

Acabada l’excursió vaig cap a Espot a menjar alguna cosa. Descanso un rate’t i cap a Verdú.

Itinerari:          Verdú – Isona – La Pobla de Segur – Espot.

Recorregut:      334 quilòmetres.  Caminant 20 quilòmetres.

Itinerari:             Verdú – Guissona -  La Pobla de Segur – Espot – Estany de Sant Maurici.

Verdú està edificat a 434 metres d’alçada, és una vila amb moltíssims i interessants llocs per poder visitar. Els que m’agraden més són la casa natal i Santuari de Sant Pere Claver; l’església romànica del segle XIII,  dedicada a Santa Maria; el castell, del que hi ha referencies per primer cop el any 1081;  el nucli antic… el Museu de  Joguets i Autòmats que vaig buscar-lo a Internet, per saber quants n’hi ha més al món i segons Google, el de Verdú és el més important d’Europa; el Museu d’Arqueologia i la galeria d’art  de Cal Talavero.

Podeu visitar el poble, i ne estic segur que passareu un esplèndid dia.

Ara veureu un petit recull de fotos de les ceràmiques  i dels artistes ceramistes que han participat en aquesta Fira.

Començo la visita.

Baixos del Ajuntament.

Vista dels baixos.

Plat de ceràmica decorada.

Càntirs, o, sillons, com s’anomenen aquí, de ceràmica negra, especialitat dels ceramistes de Verdú.

És molt aviat, tot just estan acabant de muntar les parades.

La fira està ubicada al centre històric.

Peces variades.

Originalitat.

Al fons es pot veure el portal de l’església romànica del segle XIII dedicada a Santa Maria.

Els famosos “SILLONS” (Cantirs) de ceràmica negra.

Altre peces de ceràmica negra.

Continuo la visita.

Un bon assortit per poder escollir.

Matrimoni d’artistes ceramístes a la seva paradeta.

Força color.

Torn d’treball.

Afinant la peça.

Continuo passejant.

Peces decoratives precioses.

Un decoratiu drac.

Entro al castell  per veure el que hi ha.

Ensenyant a fer peces als més petits.

Ceràmica decorativa.

Vaig cap a la exposició permanent dels artistes ceramistes de Verdú.

Els Sillons  de Verdú ploren.

Acabada la visita, surto del castell i vaig a fer un piscolabis.

Des de la carretera podem divisar al cim del poble el castell, que va ser l’escola de oficials del exercit republicà.

Vista del castell.

Vista lateral.

Aprofito per agrair la descoberta a en Josep Maria i convidar als qui em seguiu, a que em proposeu llocs i pobles per visitar.

Al poble de La Riba, hi ha una bifurcació que va fins al lloc que vull visitar.

Excursió a Farena

Començo a pujar.

És una vista preciosa.

Ja estic arribant.

Vaig a buscar lloc per aparcar la moto.

Començo la visita.

Quasi totes les cases estan reformades.

També es camí per anar cap a Poblet.

Carrers costeruts.

Continuo pujant.

Camí del castell.

Església romànica del segle XII, dedicada a Sant Andreu. Formava part del castell.

Restes del antic castell. La seva construcció es del segle  XI.

Vista del bonic campanar d’espadanya de l’església.

Continuo la visita.

Totes les cases que he vist, estan restaurades.

Totes les cases son de pedra.

Farena era una vila closa.

És un lloc molt tranquil.

Tot està construït sobre un roquissar.

Trobo un bon lloc per agafar forces.

Continuo la passejada.

Bon lloc per descansar.

Un altre bonic racó.

Vaig fent la passejada.

Torno a pujar.

Totes les cases estan molt bé.

Casa rural.

Una bonica font.

Casa amb terrassa.

Una bonica arcada.

Vista de costat.

Bonica vista.

Tot es preciós.

Hi ha una bona visibilitat.

Acabada la visita, agafo la moto i vaig a fer al piscolabis a Prades.

He arribat a Prades. Un altre bonic lloc per visitar.

Vista de la plaça. Amb prenc el piscolabis i torno cap a Verdú.

Itinerari:        Verdú – La Riba – Farena – Prades – Verdú.

Recorregut:    127 quilòmetres.